Història

L’edat Mitjana

Cal esperar el segle X per trobar el primer esment del nom de Vallestàvia com a possessió de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà.
A partir del 1255, es tracta del Puig del castell, una torrre principal amb un recinte i algunes cases. Aquesta torre va ser convertida en un campanar per l'església parroquial. A la fi del segle XIII, els habitants pugen cap al castell per tenir una certa seguretat.

El ferro

La vida del poble va ser sempre vinculada a la presència de mineral de ferro. Les rastres d'explotacions i de fargues s'estenen sobre un període que va de l'edat antiga fins ara. Els paratges de Rabolledes, de la penya blanca, del Mas Morer i de la Coma (última explotació) són els testimonis d'aquesta època. La presència d'una farga va donar el seu nom a un veinat del poble: la Farga.
Una de les mines de la Coma va esset datada del segle VI abans de Crist, el que en feria la mes antiga explotació de mineral de ferro de França i segurament de Catalunya.

La Guerra de la Sal

Joan Miquel Mestres, anomenat l'Hereu Just va ser un dels caps de la revolta contra la gabella (impost sobre la sal) del 1667 fins al 1670.
El tractat del Pirineu, el 1659, confirmava l'annexió del Rosselló, del Conflent, del Vallespir i de Cerdanya per la França. No obstant aixó, Lluís XIV havia garantit als Catalans el manteniment dels llurs privilegis, i en particular el dret de comprar la sal sense cap imposició.
En 1667, la instauració de la "gabella" suprimeix aquest privilegi i provoca una revolta que es va iniciar al Vallespir, abans d'estender's al Conflent. Josep de la Trinxeria, de Prats de Molló, va posar-se al capdavant de la insurrecció. L'Hereu Just, contrabandista de Vallestàvia, va ésser el seu tinent i va còrrer les muntanyes amb una banda de 28 homes. Els revoltats, molt ben acostumats a la "guerrilla", eren anomenats "els Angelets de la terra".
Al final, després d'haver resistit a l'exèrcit del Lluís XIV, van ésser rebutjats el 1670 i van refugiar-se a Espanya.
L'Hereu Just morí poc després, el 1670, a Olot, en circumstàncies que queden obscures! En Josep de la Trinxeria, ell, va aconseguir una carrera militar molt famosa a l'exèrcit espanyol, al capdavant dels seus Miquelets.

Les guerres de Josep de la Trinxeria par Alain AYATS (Ed Trabucaire).